Bitàcola de Jordi Albarnoyés

divendres, setembre 10

La força del lector

El dimecres dia 8, en la seva habitual columna a la darrera plana de l'Avui, Desclot reproduïa el ja famós article sobre aquell suposat periodista que havia publicat un article sobre el burro català i publicat a La Gaceta de Salamanca, del que ja vaig parlar aquí en aquesta bitàcola.

Després de llegir-lo, em vaig afanyar a adreçar unes línies al diari esmentat per posar-los en coneixement de l'error. Ahir mateix Desclot rectificava en la seva columna amb aquest escrit:

Llegenda urbana? Glups!
El cronista supera avui les dosis habituals d'estupefacció. Potser faria bé de retirar-se, estabornit i desbordat per les noves tecnologies, la globalització i la tia de Michael Moore. Ahir es va publicar en aquesta columna un article amb un text que un parell de lectors, dignament ofesos, ens havien enviat, presumptament adjudicat a un columnista de La Gaceta de Salamanca. Com que l'impacte i el ressò d'aquest espai -he, he...- són poc discutibles, es va escampar la brama i un altre atent lector va enviar-nos un correu electrònic titulat Precipitació on ens deia que, en realitat, l'article del suposat columnista no havia estat més que una "llegenda urbana" difosa per Internet. Segons sembla, ahir la mateixa Gaceta va rectificar la notícia i va afirmar que "ni existeix el periodista esmentat, ni cap col·laborador amb aquest nom, ni aquest diari ha ofès els catalans amb al·lusions als burros". Molt bé i glups. El cronista se l'embeina i demana disculpes per fer un cas excessiu a un espai -el virtual- procliu a tota mena de festes. Cal dir, però, que durant bona part de l'estiu Internet ha estat un bull a l'entorn de l'articlet. I cal dir també que tampoc resultava tan estrany perquè respon a la línia habitual a què ens tenen habituats segons quins ciutadans individus i segons quins ciutadans mitjans de comunicació espanyols.I perquè no quedi com una excusa fàcil, reproduirem avui una part de la intervenció del vicedirector de la Real Academia Española, el calvosotelista Gregorio Salvador, que El País reproduïa dimarts passat. Segons Salvador, cal estar contra el "bilingüisme", perquè "hi ha gent que comença a parlar malament el castellà en determinades regions on el parlaven molt bé i l'escrivien molt bé. Hi ha persones que parlen una llengua barrejada o contaminen la seva i, així, acaben fent malbé totes dues". Tot és culpa dels "nacionalismes", que provoquen que una part de la població "perdi la seva llengua pròpia, que és el castellà". "Són menyspreables els mons petits generats a l'entorn de senyes d'identitat forçades i de falsedats històriques més o menys acceptades". Rebla el vicedirector: "No es pot abandonar la segona llengua del món per una altra de petita".El cronista no es pretén disculpar, però amb una fauna que és capaç de perpetrar aquestes barbaritats, ¿com no ens havíem de creure que algú escrigués tot allò del burro amb un to parafeixista, semblant al que fan servir tants i tants pretesos periodistes?
I no és maco això, que et puguis comunicar amb un dels teus columnistes preferits i n'obtinguis resposta?