L'ase salmantí

Fa dies que corre per la xarxa un article atribuït al periodista Juan Carlos Espartero -que seria el pseudònim del madrileny José Romía de El Mundo- i que va ser publicat a La Gaceta de Salamanca. Espartero passa unes vacances per Girona, topa amb el burro català, li demana a un adolescent el significat, se'n riu d'ell de males maneres i constata que la campanya no ha tingut cap èxit. El text complet es troba aquí.

Quan el vaig rebre per primer cop, vaig passar de la indignació a la sospita: l'article està molt mal redactat i té incongruències internes impròpies de qui fa de l'escriptura el seu modus vivendi. Per exemple, Espartero diu que només un de cada mil cotxes duen l'adhesiu. Més endavant diu que va seure amb la seva dona en una terrassa de Platja d'Aro i cada vegada que veien l'ase xisclaven: "Ahí va otro burro". Si el percentatge és d'un u per mil, encara que només n'haguessin vist dos, haurien d'haver revisat els darreres de dos mil cotxes. I un tercer ase ja són tres mil cotxes. I això són moltes consumicions...

S'ha confirmat que es tracta d'un nou cas del que s'anomena llegenda digital. A l'edició digital del diari salmantí fa dies que hi ha penjada una aclaració on s'hi llegeix: "LA GACETA DE SALAMANCA nunca ha publicado un artículo firmado por Juan Carlos Espartero sobre los catalanes ni los burros catalanes. Se trata de un falso rumor difundido en Internet. Ni existe el periodista mencionado, ni ningún colaborador con ese nombre, ni este diario ha ofendido a los catalanes con alusiones a los burros, pese a la magnitud de la difusión de esta nueva "leyenda urbana".

Anteriorment li va tocar el rebre a l'Alfonso Ussía a qui es va atribuir un tendenciós i repugnant article sobre els homosexuals i l'Almodóvar. Tot i que Ussía va publicar de seguida una rèplica a La Razón lamentant la poca traça literària del seu plagiador, s'ha de dir que l'apòcrif anava en consonància amb les males arts del consentit periodista madrileny. També va córrer una carta publicada a El Mundo on un lector feia una esbiaixada lectura de la història catalana per arribar a la conclusió que al menys els bascos sí que els tenen ben posats. Malgrat les airades rèpliques que va suscitar aquella missiva, també es va saber que mai cap carta d'aquest estil va ser publicada en el rotatiu de la capital de l'Estat.